Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Carles Riba, del Primer Llibre Estances
Sánchez y cuadrilla
-
La mujer y el hermano. En medio, la madre. Hoy vuelve a ser noticia la
presidenta de la Comunidad de Madrid, aunque tienes razón al recomendarle
contención...
Hace 8 horas
2 comentarios:
Parafraseando a Llorenç de Villalonga en su novela Mort de Dama, "independentment que l’escrivís en llengua vernacla, en castellà o en grec", la verdad sólo tiene un nombre: amor.
El amor es universal,y cuando es verdadero es lo más decente que hay en el ser humano y sobre todo si es un amor imposible.
Publicar un comentario